En el post d’avui, des d’Estalvi Tèrmic ens agradaria parlar sobre l’ús de la biomassa com a biocombustible en instal·lacions tèrmiques de calefacció i aigua calenta sanitària (ACS).
La biomassa és un concepte que sona cada vegada amb més força, per la qual cosa hem decidit dedicar-li aquest article del nostre blog per a explicar què és la biomassa, d’on procedeix i com és la seva producció i quines aplicacions té en l’àmbit de la climatització.
Què es la biomassa?
La biomassa és una energia d’origen orgànic que no ha estat inventada recentment. L’ésser humà s’ha aprofitat de la biomassa des de fa segles, però Què és i d’on s’obté la biomassa tal com la coneixem avui dia?
De forma molt breu, podem afirmar que la biomassa és tota aquella matèria orgànica d’origen vegetal o animal que pot ser utilitzada com a energia. De fet, existeixen tres grups o tipus de biomassa en funció del seu mètode de producció; natural, produïda o residual:
La producció de biomassa natural es donarà de manera que l’ésser humà no interfereix per a res en el seu procés. En canvi, la biomassa produïda s’aconsegueix mitjançant cultius energètics, és a dir, plantacions o cultius concrets que produeixen biomassa per a donar energia. Finalment, la biomassa residual s’obté mitjançant els residus orgànics procedents d’activitats humanes.
Aquí tens alguns exemples de cada tipus de biomassa:
- Biomassa natural: fem generat per animals.
- Biomassa produïda: zona de cultius com a gira-sols, canya de sucre o blat de moro. Se’n diu cultius energètics, exclusivament per a obtenir materials amb destinació a la producció de biomassa.
- Biomassa residual: serradures i restes de la poda d’arbres.
La relació entre biomassa i instal·lacions tèrmiques
La biomassa és considerada una energia renovable, per la qual cosa podem utilitzar aquest biocombustible per a sistemes tèrmics de calefacció i amb això aconseguir reduir dràsticament les emissions.
Encara que la biomassa coneguda com a llenyosa (que procedeix de la llenya) s’ha utilitzat com a mètode tèrmic per a escalfar espais durant segles, en l’actualitat el biocombustible més conegut per les seves millors propietats és el pèl·let.
Què són els pèl·lets de fusta?
Els pèl·lets de fusta són petits cilindres amb un diàmetre que pot variar entre 6 i 12mm i amb una longitud d’entre 10 i 13mm, procedents de les serradures premsades.
Les calderes de biomassa que empren pèl·lets com a combustible són calderes totalment automatitzades que s’alimenten mitjançant un caragol sense fi que pren els pèl·lets del contenidor i els porta fins a la zona de combustió. Aquestes calderes poden arribar a un rendiment del 90%, i a més disposen d’un nivell de contaminació molt reduït. Tant és així que a vegades se les considera com d’emissió neutra, perquè els gasos emesos de la biomassa en una caldera no són superiors als gasos que aquesta mateixa biomassa emetria durant du descomposició en el medi natural.
També existeixen les estufes de pèl·lets. La seva invenció és de 1742 per Benjamin Franklin. Les estufes actuals poden ser de biocombustión o policombustión i poden arribar a oferir elevats rendiments d’entre el 70 i el 80%. Poden ser de fosa o de acer, sent aquest últim el que ofereix un escalfament més ràpid, encara que les de fosa conserven millor la calor.
Normativa vigent per a instal·lacions amb biomassa
La instal·lació d’un sistema d’extracció de fums per a aquesta mena d’instal·lacions ha de basar-se en la normativa UNI 9615 i UNI 10683. Les conduccions hauran d’estar formades per: Humero (conducte que condueix els fums cap a l’exterior), un sombrerete que permet expulsar els fums i un canal de fums que connecta el generador amb el humero.
Molt s’en parla sobre la implantació d’energies renovables en el nostre dia a dia per a millor la nostra atmosfera i tractar de frenar els devastadors efectes del canvi climàtic. Per això, l’ús de biocombustibles com la biomassa en instal·lacions tèrmiques és un pas de gegant per a reduir l’impacte mediambiental en llars, comunitats de veïns, edificis públics i la indústria.
