El retard en la transposició de l’esmentada Directiva Europea 2010/31 / UE, ha afavorit l’aparició de debats entorn dels sistemes de comunicació que utilitzen els repartidors de costos per difondre la informació. El debat s’ha creat entre aquells que prefereixen un sistema ‘lliure o obert’ enfront de ‘tancat i captiu’.
Darrere dels autodenominats ‘lliures o oberts’ hi ha el Wireless Mbus, que amb la marca OMS (Opening Metering System), pretén ser un estàndard de comunicació, el principal benefici seria facilitar el canvi d’empresa gestora sense substituir els dispositius, que tenen una vida útil de 10 anys. Aquesta és la principal defensa dels consumidors, però en la pràctica el OMS està encara molt lluny de ser un estàndard de comunicació, ja que dins el mateix OMS coexisteixen 5 variants amb diferents sub-divisions, que no sempre permeten la seva compatibilitat. A més els dispositius de mesurament emeten en una trama de comunicació determinada que ha de ser facilitada pels fabricants pel que es fa inviable el canvi d’empresa sense comptar amb la col·laboració de l’empresa amb la qual es rescindeix el contracte.
Aquesta tecnologia realment protegeix els usuaris ja que tot el procediment, des de la instal·lació fins a la determinació del repartiment, es realitza amb el màxim rigor, disposant del factor de correcció K de tots els radiadors del mercat, auditant totes les instal·lacions, disposant d’un sistema de comunicació que permeti recollir el 100% dels equips i facilitant als usuaris mitjançant un accés web les seves dades de consum, amb la major freqüència possible (diària o setmanal).
Tornant als sistemes de comunicació, la majoria dels autodenominats ‘lliures o oberts’, empren en general un mètode de recollida de dades tradicional, mitjançant un equip portàtil que es desplaça a l’edifici cada vegada que es vagi a repartir els consums (Walk -Bye). El sistema més modern i fiable (enfront de manipulacions o avaries en els dispositius) és sistema de xarxa fixa connectada a una centraleta GPRS que trasllada les dades automàticament, i amb una freqüència de lectura diària o setmanal a la plataforma de gestió de rebuts.
El processament de les dades de consum d’una comunitat de veïns suposa manejar una gran quantitat de dades per gestionar una de les majors partides pressupostàries de les comunitats, el que exigeix una gran responsabilitat i professionalitat per part del gestor. És important poder triar, recolzar-se i confiar plenament en l’empresa que els gestioni, però cal que aquestes empreses utilitzin l’últim en tecnologia amb la màxima eficiència i seguretat, que estiguin certificades i homologades pels organismes oficials i competents en la matèria complint com mínim amb els estàndards europeus, perquè fins que hi hagi realment sistemes de comunicació ‘oberts o lliures’ el que ha de prevaler és la fiabilitat de qui gestiona els nostres diners davant d’aquells que tracten de traslladar un temor infundat als seus possibles clients.
